dijous, 23 d’agost del 2007
Mans a la Obra per la Gent del Sud
Mans a la Obra per la Gent del Sud
Avui la Laura, l'Edwin i jo hem tingut un dia solidari.
Per una banda hem anat a donar sang, cosa que no hem pogut fer finalment ja que tots els hospitals estan colapsats per la gent que en va a donar (hi ha llista d'espera, diuen que el setembre ens trucaran...)
Després de marxar de l'hospital, que ni tan sols era al que voliem anar en un bon principi, hem decidit anar a donar un cop de mà a l'estadi nacional, on ens han fet donar una volta de nassos per entrar...
Ens han demant el DNI (que l'espanyol no ens servia de res i tampoc portàvem el passaport original)... però be... hem pogut fer-nos-hi un forat.
Després ens hem posat en contacte amb un nano que no en tenia ni idea però que ens ha guiat i ens ha explicat que haviem de fer.
Obrir bosses i separar la roba entre:
- Dones
- Homes
- Nens
- Nenes
- Nadons
- Mantes
- Coixins
....
Després ens hi hem posat de valent.
Finalment una bona dutxa... i a Breña i falta gent.
Visita al Callao
Després de dies i dies de tristor i aturament global de tot Perú, ens hem tornat a posar en marxa.
Ahir vaig anar amb el Padre Julio i amb en Miguel Ángel Armas a visitar la municipalitat del Callao (Una de les més perillosos de Lima).
Primer vam anar a donar-hi una volta i a inspeccionar el terreny, després vam arribar-nos fins al col.legi salesià del Callao on ens vam trobar amb el P. Marino que em va portar fins l'oratori.
El M.A. Armas i el P. Julio van tornar cap a Breña.
Nosaltres ens vam endinsar pels carrerons del Callao.
Primer amb una mica de por.
Després amb una certa seguretat (Mai és total en aquest indret).
Finalment a l'Oratori em van ensenyar les instal.lacions i els nanos que hi havien (Més de 100)...
Quina monada, per això !!!!
Tots volent-se fer fotos.
Tots demanant-me que em quedés...
Després amb el P. Marino vam agafar un taxi cap a Breña.
Realment va ser una bona tarda.
Una bona experiència.
....
diumenge, 19 d’agost del 2007
La Casita Don Bosco Està de Dol
Lima està de Dol
Directe desde Lima
Primer de tot, grácies per l'interes de la gent que ens heu trucat.
A molts no els hem pogut localitzar ja que les linies no van be i tot esta colapsat.Per altra banda dir-vos que estem be, com ja us ha informat la Isa.
Acabo de tornar d'inspectoria de parlar amb ella... i he aprofitat per preguntar-li al Padre Jesus per les altres comunitats.
Piura i Andahuaylas: No tenim noticies.
Arequipa: Tot be.
Lares i Amparaes:(toni, Rocio i Pau): No els hem pogut localitzar pero en principi per la tele han dit que a Cusco nomes van notar una tremolor, aixi doncs a Lares i Amparaes suposem que es el mateix.
Pel que fa aquí a Lima: 1. Al projecte tot rutlla for}a be, segueixen havent-hi repliques, cada cop de menys intensitat.A la nit n'hem tingut unes 150.
Realment, la sensació que vam tenir ahir, nose si anomenar-la de nerviosisme, pero vam arribar a sentir una impotencia increible.Sentir-se al mig d'un pati escolar envoltat d'una casa on hi viuen 70 nanos que saps que pot desmontar-se davant els seus nassos.
L'impotencia que tens quant veus que tot es mou, que ets tu contra el món, contra la natura, que tot son llamps i reflexos i no pots fer res mes que esperar i resar perque no vagi a mes.
A les noticies van dir que havia durat 2 minuts...Segur?... Alló va ser etern.
Avui estarem atents a tots els morts que hi han hagut, hi ha bastants nens que tenen familiars per la zona afectada.
Encara no ho sabem pero suposem que podran trucar a casa i alguns fins i tot acostar-s'hi.
Resem per ells.
Les classes s'han suspes per revisar si els edificis han quedat tocats o no.Perú va rebent ajudes humanitaries i está encara en alerta.
De moment no podem donar masses noticies mes, si hi ha quelcom de nou intentarem fer-vos-ho arribar per algun canal.
Que ningu s'alarmi, sempre que poguem ens posarem en contacte amb el coordinador (Pau) o amb la Miriam (punt de referéncia a Barcelona).
2. La resta de Lima: la part de l'interterior ha quedat tocada. A l'oratori de Rimac ha caigut un tros de paret i varies cases del Cerro San Cristobal han caigut.
La part costanera (Callao, Miraflores, Barranco) han estat desallotjats per perill de Sunami, fins que aquest mati s'ha desmentit, pero encara no han tornat a les seves llars.
També hem de dir que aquí es pot veure com es transformen les noticies i com arriben a la resta del món. Penseu que el que veieu a la tele i surt als diaris es la part de Ica i Pisco, la mes afectada. A 169 Km de Lima (aprox).
Seguim en contacte per qualsevol cosa.
Chao.
Las Limeñas.
P.D: La Laura i jo ens hem ofert per donar ajuda a qualsevol lloc on es necessitin voluntaris.En cas de canvi, us ho farem saber.
Despedida Aneta
Aniversaris
També hem tingut un dia de celabració.
Siiiii.
Hem tingut un dia d'alegria.
De veure els nanos, felicitant-se uns als altres.
Donant-se missatges d'esperança i energia per no defallir mai.
Hem tingut un dia de concursos una mica esbojarrats amb el Pau, la Laura i jo dinamitzant-los.
També un dia de representacions.
- La vida de Don Bosco.
- Don Bosco: Despedida aneta.
A l'hora de dinar ens van servir uns plats impressionants.
Boníssims.
Fets per uns cuiners exel.lents (Nois que estudient per chef).
Les taules decorades i amb bones estovalles.
També amb refrescos i plats i coberts dels bons.
Avui també es un missatge curt.
Un missatge on les imatges parlen per si soles.
FELICITATS A TOTS !!!
Shosica
Anem de compres
dimarts, 7 d’agost del 2007
Joan i Marisol
* Aquesta tarda arriben el Pau (es queda) i la Lorena (marxa amb la Marisol i el Joan) a Lima !!!
Cusco
Lares
Machupicchu !!!
Finalment ens llevàvem a les 5 del matí amb un somriure a la cara i plens d'il.lusió per veure el finalment les Runes Inques del Machupicchu.
Primer de tot vam agafar un autocar que ens va dur fins a una estació perduda pel mig de montanyes, on vam agafar un altre autocar per arriba a l'estació de Ollantaytambo, on després de superar unes quantes dones pesades intentant vendre'ns de tot, vam agafar un tren cap a Aguas Calientes, al peu del Machupicchu.
SORPRESA DE NOU !!!
El Pau i la Lorena també venien amb aquell tren... vam creuar 4 paraules i cadascú al seu lloc, no fos cas que no poguèssim seure (que hi han uns merders aquí, amb aquestes coses).
La Marisol i la Laura per una banda... el Joan i la Rocio per una altra... i jo fent amics... que si pijes gelades de fred (a 20 graus) per una banda... que si families intentant fer fotos a tot el que es creuava per davant...
Finalment vam arribar a Aguas calientes on ens va rebre un guia i vam pujar cap a les runes.
QUINA CALOR !!!
mare meva... allò era mortal... i a mes a mes havíem de pujar caminant.
Un cop a dalt i després de sentir a diferentes persones queixant-se perquè ells no havien pagat per caminar, tots plegats vam fer un gran UAAAAAU, QUINA PASSADA !!!
Aquella vista era impressionant... realment ens queia la baba...
Només ens fallava una cosa:
Mases Turístes !!!
Però que hi farem, no?...
Durant tot el matí vam estar fent una ruta per les runes... pujant... baixant... passant per llocs inexplicables...
Finalment vam agafar un autocar de tornada a Aguas calientes on vam dinar, i finalment agafar el tren de tornada per arribar a Calca de nou.
Ruta per Cusco i Rodalies
Un cop desperts i esmorzats, vam agafar un taxi que ens va baixar a Cusco per començar la ruta.
Primer de tot vam aprofitar per fer una mica de turistes per Cusco i anar a la Procura per agafar lloc per dormir l'últim dia.Entre tot això... SOPRESA !!!... la Rocio i jo, intentant tancar la motxilla que anàva a petar, vam veure el Pau i la Lorena.
Després de parlar una mica amb ells, vam dinar i comenar la ruta per la runes Aledañas per:
Quenko, Puca Pucara, Tambomachay y Sacsayhuaman [Foto]
Al tornar vam menjar-nos un pollastre amb papas i cap a calca altra vegada
(aquest cop amb autocar)
Viatge a Cusco, Arribada a Calca
Arequipa
Com molts de vosaltres sabeu, del 23 al 26 la Marisol i jo vam marxar a Arequipa (la ciutat Blanca).
El primer dia vam arribar i ens vam acomodar a la Comunitat Salesiana d’allà, després vam anar a saludar a les voluntaries (Isa i Josepa) que estàven a la casita Don Bosco desde feia un mes i vam anar a veure la Plaza de Armas i el Centre de la ciutat.
El segon dia vam llogar un tour per la ciutat i vam agafar el Bus turístic per anar a fer una ruta pels volcans de la zona, les vistes més impressionants i algun que altre esport d’aventura.
I quina calor que feia !!! . . . I quin sol !!! . . .
A la tarda vam anar a fer el turista per les botigues de la zona (mare meva quina passada de preus), a sopar i a dormir.
El tercer dia vam agafar una furgoneta (programat en un tour) per anar al Valle del Colca.
Realment el grup que ens va tocar va ser la bomba.
1. Parella de catalans sonats
2. Parella de colombianes sonades
3. Mister Bean francés
4. El pallasso blanc Australia
5. La parejita feliz
6. La Marisol i Jo.
7. Conductor i el guia
Pel camí anàvem fent parades en uns paissatges realment impressionants, fins arribar a Chivay, on vam passar la nit.
Abans però, a la tarda vam anar als banys termals de les rodalies, on envoltats de volcans i a 2 graus de termperatura exterior, ens vam banyar a 40 graus (temperatura de l’aigua volcànica).
A la nit vam anar a veure i ballar dances tradicionals
El matí següent vam tornar a agafar la furgoneta i vam tirar cap al Valle del Colca a veure el vol dels còndors.
Entre parada i parada foto...
Un cop vist el vol dels còndors, vam fer via cap a Chivay, on vam fer parada per dinar (quin dinar) i finalment cap a Arequipa, on la marisol i jo agafàvem un avió cap a Lima.
diumenge, 22 de juliol del 2007
Diumenge Tranquil . . .
dissabte, 21 de juliol del 2007
Un Dissabte Mogudet !!!
dimecres, 18 de juliol del 2007
Una nit per llepar-se els dits !!!
dilluns, 16 de juliol del 2007
Diumenge, dia de sortida . . .
_________________________________
Ahir, diumenge 15 de juliol, ens llevem i baixem a fer l'esmorzar....
Sona una musica animada, Els nens es desperten i comencen a baixar...
Esmorzen.
Esmorzem.
Comencen a fer els oficis menres el Padre Pablo els va preguntant si marxaran o no.
Si marxaran? a on?
Ei, avui es diumenge... i cada 15 dies tenen permis de sortida.
Poden anar a veure les seves families (aquells que viuen aprop), els altres es queden al centre.
Realment es una mica trist per nosaltres, pero per ells es un dia d'alegria, de llibertat.
N'hi ha 30 que es queden, nomes ha marxar la meitat... TANT POCS???
si, alguns es queden perque hi som la Marisol i jo... altres per no fer res...
Dinem.
Fan oficis.
I... SORPRESA !!!
Decidim anar a donar una volta per Lima amb els xavals... que ells ens facin de guia.
L'Isailles al capdavant, porta el mando, acompanyat del Angel i el Brian ... els altres nois que ens acompanyen porten poc temps a la casa i tampoc s'ho coneixen massa...
Anem al centre...
1. Plaza de Armas
2. Palacio del gobierno
3. Plaza de la catedral
4. Parque de la Muralla
....
Comprem berenar
5. ???? (que era alla on vam anar despres?).... hi havia molta gent !!!
6. Parque de la exposicion (ens trobem al Dani amb una noia... MmMmMm... aquest xaval no hauria d'estar a la casa???...)
7. tornem a la casa.
Els crios ja comencen a estar cansats... QUIN POC AGUANTE !!!
pero ha estat una bona tarda... de somriures i diversio.
Sopem.
Ens quedem parlant i fent broma.
Bona nit.
Shhhhhhht....
....
diumenge, 15 de juliol del 2007
Dissabte... Neteja General !!!
dimecres, 11 de juliol del 2007
Primeres Fotos . . .
Marisol i Cristina.
P.D: Perdoneu per les faltes d'ortografica pero tenim el teclat totalment desconfigurat.
P.D1: A la foto: La cuinera, jo i un dels interns.
dimarts, 10 de juliol del 2007
finalment la Marisol i jo ja estem del tot ubicades al projecte on cooperarem.
En primer lloc dir-vos que no explicaré massa cosa, ja que ara per ara no entenc res de res (tampoc tinc ganes dentendre-ho)... però hem acabat al primer projecte on haviem d'anar.
A la casa d'acollida de Breña, amb els nens del carrer.
Avui tenim el primer contacte amb els nanos així que ja aniré explicant com va tot.
De moment la cosa pinta bastant be.
Seguiré informant !!!
diumenge, 8 de juliol del 2007
divendres, 6 de juliol del 2007
Situació Actual
Doncs com ja heu vist al post que he penjat anteriorment, aquest és el meu primer projecte a Perú...
A la Casita Don Bosco de Rímac (un barri de Lima).
Tracta d'una casa d'acollida per nanos del carrer.
Actualment hi han 12 xavals en aquest centre que es queden a dormir.
Ahir hi vaig tenir el primer contacte i realment son maquíssims...
Ja ens vam fer amics (anàva acompanyada del Jordi) amb el Tontón (Alex) i l'Emiliano (altramentdit Zapata)... també de dos noies que es va intentar lligar el Jordi dint-lis que es maquillava de nit i que en volia aprendre (hi fan classes de "cosmetología")...
Per altra banda dir-vos que segurament aquí només hi estaré a les tardes, ja que als matins intentarem anar a "Los Camilos" un centre (també de Lima) on hi han nois i noies malalts de Sida i amb problemes de drogodependències.
Les nits encara no està clar on les passarem, de moment a Inspectoria... i mentrestant ens busquen una casa particular, amb una familia.
Encara ho he de parlar amb el Padre Jesús, però així que sàpiga alguna cosa us ho faré saber.
P.D: Noticia d'última hora...
Avui celebren el dia del professor, i aprofitant-lo comencen (a Lima) una vaga indefinida del professorat.
Es queixen de que se'ls hi facin unes probes de nivell entre altres coses.
La cosa sembla que es pot liar bastant... us mantindré informats si la cosa canvia.
1r Projecte: RÍMAC ! ! !
Historia
La obra pionera de los salesianos en el Perú fue justamente esta: el Rímac. Este Oratorio Festivo fue inaugurado el día 8 de diciembre de 1891, cuando se cumplían 50 años de la iniciativa pastoral de San Juan Bosco en la sacristía de la iglesia San Francisco de Asís de Turín.
Junto con los salesianos se instalaron las Hijas de María Auxiliadora en el populoso barrio rimense de San Lázaro (hoy distrito del Rímac), cerca del conocido Paseo de Aguas y la tradicional Alamedad de los Descalzos.
El Director que encabezó la fundación fue el P. Riccardi quien continuamente mantenía informados a sus Superiores sobre las humildes y pobres condiciones en que empezaban a trabajar con los pequeños del barrio bajopontino. Fue la Beneficencia quien otorgó el local para el funcionamiento del Oratorio Festivo. Se prestaba exactamente para ello: salones para capilla y clases, patio, huerta, etc.
Además del P. Director que dirigía la obra y era capellán de las Hijas de María Auxiliadora, conformaban la comunidad el P. Carlos Pane, el P. Guido Terzuolo y el Coadjutor Juan Sciolli.
Este Oratorio resultó la gran novedad. Llegó a ser el centro recreativo para la chiquillada del barrio rimense y también de Lima, porque pronto la noticia corrió de boca en boca y era de ver el entusiasmo con que empezaron a acudir los niños y también los jóvenes durante los días festivos. Quedaban encantados por la afabilidad y el espíritu campechano con el que los salesianos recibían a los chicos y se entretenían con ellos.
No se hizo esperar tampoco la generosidad y magnanimidad de los cooperadores; pues gracias a sus dádivas se logró implementar los carruseles, pasovolantes, barras, etc.
Los oratorianos, en sus hogares, hablaban con respeto y veneración de sus nuevos maestros. Poco a poco fue creciendo la concurrencia de los chicos, y de uno de esos asiduos y entusiastas será el primer sacerdote y obispo salesiano, el siervo de Dios Mons. Octavio Ortiz Arrieta.
Actualmente la obra cuenta con un sinfín de actividades en beneficios de los jóvenes del Rimac. Un CEO que alberga centenares de chicos. Una casa albergue con 20 muchachos. Un oratorio que alberga semanalmente a cientos de jóvenes, chicos y chicas que llegan para recibir un mensaje de Don Bosco.
dimecres, 4 de juliol del 2007
Ja Hem Arribat ! ! !
(petit apunt: és increïble la barra que arriben a tenir els italians a l'hora de colar-se perque fan tard a l'avió i encara tenen son capaços d'encarar-se amb la vigilància de l'aeroport perquè els hi fan pasar el cotxet del nen petit per la cinta de control... També hem de preguntar-vos que: qui és capaç de portar mitja vaixella (coberts) a un aeroport?...)
Be, amb tot això la Mary anàva fent amics i el Toni anàva escurant tots els plats que li passàven per davant.
Per finalitzar el viatge, arribem a Lima i la maleta de la Mary no surt... apa, una hora per fer la reclamació i el taxista que ens esperàva fora nerviòs trucant a inspectoria.
A les 22:00 (aproximadament) vam arribar a inspectoria, on ens va rebre molt cordialment (i per si el Toni no n'havia tingut prou) ens van oferir un pollastre a l'ast, amanida i fruita.
Doncs bé, just abans d'anar a dormir a la Mary i al Toni els hi van donar l'informació del vol (Lima - Cusco) i van trucar al Pare Cayetano per assegurar-se que els aniria a buscar i... Sorpresa !!! el Pare Cayetano no estava a Cusco ni a Lares... així doncs els rebrà... Xa Xaaaan... (ja ens ho explicaràn ells)
Doncs apa, fins la pròxima . . .