dijous, 23 d’agost del 2007

Mans a la Obra per la Gent del Sud












Mans a la Obra per la Gent del Sud

Avui la Laura, l'Edwin i jo hem tingut un dia solidari.

Per una banda hem anat a donar sang, cosa que no hem pogut fer finalment ja que tots els hospitals estan colapsats per la gent que en va a donar (hi ha llista d'espera, diuen que el setembre ens trucaran...)

Després de marxar de l'hospital, que ni tan sols era al que voliem anar en un bon principi, hem decidit anar a donar un cop de mà a l'estadi nacional, on ens han fet donar una volta de nassos per entrar...


Ens han demant el DNI (que l'espanyol no ens servia de res i tampoc portàvem el passaport original)... però be... hem pogut fer-nos-hi un forat.

Després ens hem posat en contacte amb un nano que no en tenia ni idea però que ens ha guiat i ens ha explicat que haviem de fer.


Obrir bosses i separar la roba entre:


- Dones
- Homes
- Nens
- Nenes
- Nadons
- Mantes
- Coixins

....


Després ens hi hem posat de valent.

Finalment una bona dutxa... i a Breña i falta gent.

Visita al Callao












Després de dies i dies de tristor i aturament global de tot Perú, ens hem tornat a posar en marxa.

Ahir vaig anar amb el Padre Julio i amb en Miguel Ángel Armas a visitar la municipalitat del Callao (Una de les més perillosos de Lima).



Primer vam anar a donar-hi una volta i a inspeccionar el terreny, després vam arribar-nos fins al col.legi salesià del Callao on ens vam trobar amb el P. Marino que em va portar fins l'oratori.
El M.A. Armas i el P. Julio van tornar cap a Breña.



Nosaltres ens vam endinsar pels carrerons del Callao.
Primer amb una mica de por.
Després amb una certa seguretat (Mai és total en aquest indret).

Finalment a l'Oratori em van ensenyar les instal.lacions i els nanos que hi havien (Més de 100)...
Quina monada, per això !!!!
Tots volent-se fer fotos.
Tots demanant-me que em quedés...



Després amb el P. Marino vam agafar un taxi cap a Breña.

Realment va ser una bona tarda.


Una bona experiència.

....

diumenge, 19 d’agost del 2007

La Casita Don Bosco Està de Dol



Ahir alguns nanos de la casita van poder localitzar les seves families (per fi)...

Peró de cop de la boca d'un d'ells vam sentir:


- Ha muerto?...


La nostra cara va canviar.


El nen va baixar el cap i va penjar el telèfon.


Una abraçada.

Una llàgrima.

La seva àvia havia mort a la localitat de Pisco.

5 minuts...

A ell també se li ha mort un familiar.

I a ell...

A ell un amic.

A ell un altre...

els ànims baixen en picat.

_______________________________________________


Avui els que han pogut han marxat cap aquella zona per velar per les víctimes.

Els altres estan fent nateja.

Les ambulàncies no paren de sonar...

Policies...

Bombers...

Encara no tenim línia telefònica a la casita.

_______________________________________________


La casa del costat de la casita s'ha esfondrat.

Les institucions es mouen per recollir roba, mantes, aigua...això realment es un caos...o no?avegades tenim la sensació que tot va normal...segur?______________________________________________


Com a mínim avui hem tingut noticies directes del Pau, de Calca, Lares i aquests mons de Déu impossibles de localitzar.


una salutació.


Lima està de Dol



Avui he tornat a inspectoria.Havia de trucar altra vegada a la familia, ahir realment tot estava colapsat i es tallava.


El Padre Lombardi m'ha vingut a dir que a Piura no s'ha notat res (ell ve d'allà), ni vibracions.


En canvi a Andahuaylas si que es va notar, de totes maneres no hi va haver-hi desperfectes (de cap mena).


Pel que fa a Lima, les coses segueixen igual.

Repliques i mes repliques.

Durant la nit sobretot... algunes de bastant fortes.

Aquest matí n'hem tingut una també bastant notable, però res important.

Diguàssim que es bon senyal, que les plaques es moguin i es posin a lloc... de totes maneres seguim a l'espectativa de tot plegat.

( S'ha de dir que la mirada de la gent no es de tranquil.litat... es nota un ambient carregat i tens ).


Desde Pisco i Ica, s'està demanant que la gent envii roba i mantes per la gent afectada.

Avui el Padre Jesus Jurado es mourà cap a la zona, no sabem si podrà arribar, ja que les carreteres estan tallades.

Intentarà fer fotos i una mica de reportatge.


I ara canviant una mica de tema, ahir vam celebrar el dia de Don Bosco (Dia de Naixament) amb una processó llarguíssima i recordant a les víctimes del terratremol.Es veu que només es celebra a Breña, que es on es "concentren els salesians" (Inspectoria, casita don bosco, Col.legi Salesià, Institut Salesià, FMA)...Realment va ser una tarda reflexiva.


Ahir, avui i demà, Lima està de dol.

S'han suspés algunes classes.

Alguns comerços no obren...Ara per ara res més, la situació segueix minimament estable i nosaltres estem be.


Petons limeños !!!

Directe desde Lima


Primer de tot, grácies per l'interes de la gent que ens heu trucat.

A molts no els hem pogut localitzar ja que les linies no van be i tot esta colapsat.Per altra banda dir-vos que estem be, com ja us ha informat la Isa.

Acabo de tornar d'inspectoria de parlar amb ella... i he aprofitat per preguntar-li al Padre Jesus per les altres comunitats.

Piura i Andahuaylas: No tenim noticies.

Arequipa: Tot be.

Lares i Amparaes:(toni, Rocio i Pau): No els hem pogut localitzar pero en principi per la tele han dit que a Cusco nomes van notar una tremolor, aixi doncs a Lares i Amparaes suposem que es el mateix.

Pel que fa aquí a Lima: 1. Al projecte tot rutlla for}a be, segueixen havent-hi repliques, cada cop de menys intensitat.A la nit n'hem tingut unes 150.

Realment, la sensació que vam tenir ahir, nose si anomenar-la de nerviosisme, pero vam arribar a sentir una impotencia increible.Sentir-se al mig d'un pati escolar envoltat d'una casa on hi viuen 70 nanos que saps que pot desmontar-se davant els seus nassos.

L'impotencia que tens quant veus que tot es mou, que ets tu contra el món, contra la natura, que tot son llamps i reflexos i no pots fer res mes que esperar i resar perque no vagi a mes.

A les noticies van dir que havia durat 2 minuts...Segur?... Alló va ser etern.

Avui estarem atents a tots els morts que hi han hagut, hi ha bastants nens que tenen familiars per la zona afectada.

Encara no ho sabem pero suposem que podran trucar a casa i alguns fins i tot acostar-s'hi.

Resem per ells.

Les classes s'han suspes per revisar si els edificis han quedat tocats o no.Perú va rebent ajudes humanitaries i está encara en alerta.

De moment no podem donar masses noticies mes, si hi ha quelcom de nou intentarem fer-vos-ho arribar per algun canal.


Que ningu s'alarmi, sempre que poguem ens posarem en contacte amb el coordinador (Pau) o amb la Miriam (punt de referéncia a Barcelona).

2. La resta de Lima: la part de l'interterior ha quedat tocada. A l'oratori de Rimac ha caigut un tros de paret i varies cases del Cerro San Cristobal han caigut.

La part costanera (Callao, Miraflores, Barranco) han estat desallotjats per perill de Sunami, fins que aquest mati s'ha desmentit, pero encara no han tornat a les seves llars.

També hem de dir que aquí es pot veure com es transformen les noticies i com arriben a la resta del món. Penseu que el que veieu a la tele i surt als diaris es la part de Ica i Pisco, la mes afectada. A 169 Km de Lima (aprox).

Seguim en contacte per qualsevol cosa.

Chao.

Las Limeñas.

P.D: La Laura i jo ens hem ofert per donar ajuda a qualsevol lloc on es necessitin voluntaris.En cas de canvi, us ho farem saber.


Despedida Aneta



15 d'agost del 2007


Aneta Franas, després de 10 mesos col.laborant amb la Comunidad de acogida Don Bosco, ens deixa per tornar de nou al seu pais: Polònia.


Ens deixa a tots amb el cor una mica encongit.

Amb llàgrimes als ulls i una mica de soletat.


Realment has fet una feina admirable.


No canviïs mai, noia.


Un petonàs.

Aniversaris



També hem tingut un dia de celabració.
Siiiii.

Hem tingut un dia d'alegria.
De veure els nanos, felicitant-se uns als altres.
Donant-se missatges d'esperança i energia per no defallir mai.

Hem tingut un dia de concursos una mica esbojarrats amb el Pau, la Laura i jo dinamitzant-los.

També un dia de representacions.

- La vida de Don Bosco.
- Don Bosco: Despedida aneta.

A l'hora de dinar ens van servir uns plats impressionants.
Boníssims.
Fets per uns cuiners exel.lents (Nois que estudient per chef).

Les taules decorades i amb bones estovalles.
També amb refrescos i plats i coberts dels bons.

Avui també es un missatge curt.
Un missatge on les imatges parlen per si soles.

FELICITATS A TOTS !!!

Aniversaris








FELICITATS A TOTS ! ! !


Aniversaris








FELICITATS A TOTS ! ! !


Shosica






Fa uns dies vam anar a Shosica.

Realment un indret força proper a la ciutat de Lima i molt bonic, preciòs.


Vam passar hores de sol.

De diversió.

De riure.

De...


Van ser unes hores de coneixença.

D'amistat.

D'il.lusió.


Vaig veure a la cara d'alguns nois uns somriure espectacular.

Els vaig veure feliços.

Els vaig veure amb ganes de passar-ho be i oblidar-se de tot.


Aquell dia vaig apropar-m'hi.

S'em van apropar.

Vaig disfrutar.

Van disfrutar.


Aquell dia, va ser un dia de veure paissatges selvàtics.

i amb ells... unes bones fotos que us deixo perquè tingueu una miqueta d'enveja.


Anem de compres




Com cada divendres anem al mercat.
Comprem per tota la setmana.
Comprem tot allò que ens fa falta perque ningú es mori de gana.

I com que "lo prometido es deuda",
aquí us poso un parell de fotos del dia passat.

També us diré que normalment ens acompanyen un parell o tres de nanos,
normalment els que cuinen.
Es divertit anar amb ells i que et vagin explicant les varietats que hi ha de menjar i els plats que fan.

És curiòs veure certs aliments i dir:

Ostres, si això és....

i que et diguin:

- No, això és ... Tal.

I et quedes de pasta de moniato (Camote).

També he de dir que a Perú hi han 3.000 varietats de Papa (Patata) i no recordo quantes varietats de Plàtan.

I res, que podria escriure molt però realment només era per ensenyar-vos les fotos que alguns em veu demanar.


dimarts, 7 d’agost del 2007

Joan i Marisol



Avui la Marisol i el Joan Marxen cap a Barcelona.

Últim dia.

Els nanos revolucionats.

Tot és diferent.

Tots tenim una sensació extranya.

Només quedem els últims voluntaris.

Si tot va be el dia 28 torno a trepitjar les terres catalanes.

Si tot va be, queden tres setmanes per abandonar les terres peruanes.


BON VIATGE PARE JOAN

BON VIATGE MARE MARISOL


Realment han estat uns dies de moltes rialles.


...


* Aquesta tarda arriben el Pau (es queda) i la Lorena (marxa amb la Marisol i el Joan) a Lima !!!

Cusco



Últim dia per les terres cusquenyes.

Arribem a Cusco.

Ens instal.lem a la Procura i agafem un taxi cap el centre.

Dia de fer el turista.

Passem el dia a Cusco...

Mirant botigues (la Marisol vol veure monuments pero no hi ha manera de desenganxar-nos de les botiguetes i mercats que hi han).


Ens trobem amb un desfile militar (es veu que el fan cada diumenge) i després amb la celebració de la Verge de Copacabana (quina cerimònia que fan i amb uns vestits...)


Després anem a dinar.


Seguim fent el turísta.


Ens probem barrets i gorres.


Riem...


Riem molt...


Anem a sopar.


Tornem a la Procura.


Veiem un documental dels segrestos que fan a Colombia (Frontera amb Peru) els de la FARC, realment interessant... però bastant dur. Es bo ser-ne concients, no?


Anem a dormir (Que malament que dormim).


Aeroport i Lima.

Lares



Després d'un dia al Machupicchu, ens llevàvem cansats i amb fred però no podiem defallir, ens esperava un dia llarg, de coneixènces i retrobades.

Camí a Lares, a conèixer un nou projecte.


Tots 5 vam agafar un autocar ple fins el cap de munt i amb unes quantes aventures per davant.

En primer lloc la Laura i la Rocio hem de dir que van viatjar força be, sense gaires inconvenients.

En segon lloc la Marisol va estar aixefada tot el viatge, quant algú va decidir que una dona, diguem-ne de constitució grandiossa, no tenia bitllet per anar asseguda a darrera de l'autocar i havia de passar cap a davant.

La pobre dona amb dos bosses immenses i una filla a sobre aixefant la Marisol (quin fart de riure el Joan i jo que la teniem al costat).


I en tercer lloc el Joan i jo.

Primer el Joan estava aixefat i esnifant un mocador lila amb floretes d'una dona que no parava de criticar a tothom i queixar-se i moure's.


Segonament jo que anàva tranquil.la i sense cap problema vaig notar que un sac blanc que hi havia al seient de davant es començava a aixecar entre el Joan i jo...

No podia posar els peus a terra... el Joan pixant-se de riure... i jo flipant perque un sac pujava descaradament fins on era jo.

De cop sento:


- Empeny-lo endavant !!!...


Era el Joan mort de riure de veure la meva cara d'espantada dient-me que li fotés una patada al sac on hi havia algún animal (encara no se que era).


Després de 2 hores i mitja de viatge per un camí de terra, petit, amb curves i amb un precipici vertiginòs al costat vam arribar a Lares on vam haver de respondre mil vegades que NO a la pregunta: Vais a los baños?.


vam anar a buscar al Padre Cayetano.

De sobte un jove (San Juan de Dios) ens obre la porta i un cop demanem pel Toni i el Padre Cayetano, ens surt un homenet amb una barba d'un mes...


PERO SI ÉS EL TONI !!!!

Yuhuuuu, per fi ens retrobem.

Passem.

Prenem un Mate de coca (altres d'anís)

I ens ensenyen la casita i el poble.


Ens fem una foto (Vease)


Dinem.

Uns marxen cap a Calca (Laura, Joan, Cristina i Marisol)

i altres es queden (Toni i Rocio)....


Arribem a Calca... passegem, sopem i anem a dormir....


Machupicchu !!!








Finalment ens llevàvem a les 5 del matí amb un somriure a la cara i plens d'il.lusió per veure el finalment les Runes Inques del Machupicchu.

Primer de tot vam agafar un autocar que ens va dur fins a una estació perduda pel mig de montanyes, on vam agafar un altre autocar per arriba a l'estació de Ollantaytambo, on després de superar unes quantes dones pesades intentant vendre'ns de tot, vam agafar un tren cap a Aguas Calientes, al peu del Machupicchu.



SORPRESA DE NOU !!!



El Pau i la Lorena també venien amb aquell tren... vam creuar 4 paraules i cadascú al seu lloc, no fos cas que no poguèssim seure (que hi han uns merders aquí, amb aquestes coses).


La Marisol i la Laura per una banda... el Joan i la Rocio per una altra... i jo fent amics... que si pijes gelades de fred (a 20 graus) per una banda... que si families intentant fer fotos a tot el que es creuava per davant...

Finalment vam arribar a Aguas calientes on ens va rebre un guia i vam pujar cap a les runes.



QUINA CALOR !!!



mare meva... allò era mortal... i a mes a mes havíem de pujar caminant.



Un cop a dalt i després de sentir a diferentes persones queixant-se perquè ells no havien pagat per caminar, tots plegats vam fer un gran UAAAAAU, QUINA PASSADA !!!

Aquella vista era impressionant... realment ens queia la baba...


Només ens fallava una cosa:



Mases Turístes !!!

Però que hi farem, no?...

Durant tot el matí vam estar fent una ruta per les runes... pujant... baixant... passant per llocs inexplicables...

Finalment vam agafar un autocar de tornada a Aguas calientes on vam dinar, i finalment agafar el tren de tornada per arribar a Calca de nou.

Ruta per Cusco i Rodalies







Un cop desperts i esmorzats, vam agafar un taxi que ens va baixar a Cusco per començar la ruta.

Primer de tot vam aprofitar per fer una mica de turistes per Cusco i anar a la Procura per agafar lloc per dormir l'últim dia.


Entre tot això... SOPRESA !!!... la Rocio i jo, intentant tancar la motxilla que anàva a petar, vam veure el Pau i la Lorena.
Després de parlar una mica amb ells, vam dinar i comenar la ruta per la runes Aledañas per:
Quenko, Puca Pucara, Tambomachay y Sacsayhuaman [Foto]

Al tornar vam menjar-nos un pollastre amb papas i cap a calca altra vegada


(aquest cop amb autocar)

Viatge a Cusco, Arribada a Calca



Després d'uns dies per Lima amb els nanos que es van quedar sense vacances (degut a les vagues del prfessorat peruà) la Marisol, el Joan, la Laura, la Rocio i jo vam agafar un nou vol direcció Cusco.

El viatge va ser preciòs... cel clar... vista dels Andes...


Un cop arribats a Cusco, vam estar esperant una bona estona que ens vinguèssin a buscar per portar-nos a Calca (un poble proper a la ciutat principal) on hi fariem nit aquells dies.

Després de trobar-nos i de 2 hores i mitja de viatge, vam arribar al poble de Calca, on ens vam trobar amb el Padre Alberto que ens va ensenyar la comunitat i les nostres habitacions.


Aquell dia tots plegats estàvem una mica atontats (uns sense forces pel mal d'altura, altres amb una estupidesa impressionant... suposem que també per les altures d'aquelles terres).

Així que vam decidir anar a sopar, per mala sort vam anar a parar a un lloc on fèia fred, on van trigar practicament una hora de rellotge per servir-nos i gossos assassins voltant pel nostre costat.


Després vam anar a dormir per agafar forces pel dia següent, on començàvem una de les rutes per la ciutat de Cusco i rodalies.


Arequipa




Ara que fa temps que no escric, he pensat que he d’informar una miqueta a la gent de terres catalanes de com em va el viatge.
Com molts de vosaltres sabeu, del 23 al 26 la Marisol i jo vam marxar a Arequipa (la ciutat Blanca).

El primer dia vam arribar i ens vam acomodar a la Comunitat Salesiana d’allà, després vam anar a saludar a les voluntaries (Isa i Josepa) que estàven a la casita Don Bosco desde feia un mes i vam anar a veure la Plaza de Armas i el Centre de la ciutat.


El segon dia vam llogar un tour per la ciutat i vam agafar el Bus turístic per anar a fer una ruta pels volcans de la zona, les vistes més impressionants i algun que altre esport d’aventura.
I quina calor que feia !!! . . . I quin sol !!! . . .
A la tarda vam anar a fer el turista per les botigues de la zona (mare meva quina passada de preus), a sopar i a dormir.


El tercer dia vam agafar una furgoneta (programat en un tour) per anar al Valle del Colca.
Realment el grup que ens va tocar va ser la bomba.

1. Parella de catalans sonats
2. Parella de colombianes sonades
3. Mister Bean francés
4. El pallasso blanc Australia
5. La parejita feliz
6. La Marisol i Jo.
7. Conductor i el guia

[Foto 1]

Pel camí anàvem fent parades en uns paissatges realment impressionants, fins arribar a Chivay, on vam passar la nit.
Abans però, a la tarda vam anar als banys termals de les rodalies, on envoltats de volcans i a 2 graus de termperatura exterior, ens vam banyar a 40 graus (temperatura de l’aigua volcànica).
A la nit vam anar a veure i ballar dances tradicionals
[foto 2]

El matí següent vam tornar a agafar la furgoneta i vam tirar cap al Valle del Colca a veure el vol dels còndors.
Entre parada i parada foto...
Un cop vist el vol dels còndors, vam fer via cap a Chivay, on vam fer parada per dinar (quin dinar) i finalment cap a Arequipa, on la marisol i jo agafàvem un avió cap a Lima.

diumenge, 22 de juliol del 2007

Diumenge Tranquil . . .



Avui es diumenge, i a diferencia de l'anterior, els nanos no tenen el permis de sortida (nomes cada 15 dies).


Avui ens hem llevat una hora mes tard (a les 6:00h) i hem baixat a fer l'esmorzar com cada dia... despres la Marisol i jo ens hem anat a dutxar (separades, no malpenseu) i finalment hem baixat tots (menys els nanos que estan a cataquesis) al menjador.


Alla s'ha repartit roba esportiva que una empresa els hi ha donat.


I ... SESSIO DE FOTOS !!!!! (vease)


Ara baixare a acabar de fer el dinar i a la tarda tenim una festa (preparacio Festes Patries) amb tombola i coses d'aquestes, ja us ho explicare.


De fet escribia per dir-vos que marxo uns dies a AREQUIPA (la Ciutat Blanca) i estare incomunicada... pero ens "llegim" a la tornada !!!


...


dissabte, 21 de juliol del 2007

Un Dissabte Mogudet !!!



Son les 21:42h de la nit, i quant acabi d'escriure anire a dormir.

Avui ja no m'aguanto.

Cada dia m'aixeco a les 5:00h del mati i vaig a dormir a les 24:00h de la nit.


Resum del dia:


- M'he aixecat a les 4:15h del mati i m'he posat a la dutxa... MERDA !!!... Aigua freda... el termo s'ha espatllat.


- 5:00h del mati He baixat a fer l'esmorzar, m'acompanyaven dos nanos (la Marisol s'ha quedat dormint) i hem posat les olles d'aigua a escalfar... mentres uns anaven a buscar el pa, els altres treiem l'embotit i preparavem el cafe.


- Pregaria i a menjar !!!


- Un cop hem acabat d'esmorzar els nois han anat a fer la neteja general de cada dissabte.


- El Padre Jorje, 3 nanos i jo hem anat al mercat a comprar, Mare de Deu quina varietat de coses i que gran que era... perque us feu una idea es tipu el MercaBarna pero amb una varietat de menjar i colors que es massa !!! (ja fare alguna foto i la penjare)


- Quant tornavem a la casa hem pogut presenciar un robatori entre dos noies...

La situacio era la seguent:


1. Les dos noies estirant-se dels cabells.

2. Els policia al mig intentant separar-les.

3. Les noies donant patades al policia.

4. No sabem com ha acabat tot plegat... (llastima, estava interesant)


- Despres hem arribat a la casa i hem preparat el dinar... mentres els nanos acavaven de fer la bogada.


- Pregaria i Menjar !!!


- A la tarda partit de Voley.


- Mentres jugavem, hem sentit musica i hem tret el cap al pati exterior... i ens hem trobat varis grups de nois i noies practicant balls tradicionals pel 28 de juliol (Festas Patrias).


- Despres la Marisol i jo ens hem escaquejat una mica i hem anat de compres a un mercat artesa molt xulo que hi ha prop de la casa i ... Hi hauran sorpresetes quant torni....


- A les 19:00h hem tornat a la casa, hem acabat de fer el sopar (que ja estava mig fet).


- Pregaria i Menjar !!!


- Bones nits.


- He escrit i ....


BONA NIT ! ! !


....

dimecres, 18 de juliol del 2007

Una nit per llepar-se els dits !!!



Avui els nois que van al CEO (Centre Educatiu Ocupacional) i estudien Cheff, han fet pastissos...

La mostra la teniu a la foto... fan bona pinta eh?


MmMmmM.... i que bons que estaven...

Han estat unes bones postres per sopar.



Avui, pel que fa al dia... tot ha anat com sempre...


Ens hem llevat a les 5:00h per fer l'esmorzar.


Despres jo he anat a fer classes de musica als nanos.


Hem dinat...


Repas escolar


A la tarda hem tingut reunio d'educador (tota la setmana tenim reunio per revisar cas per cas)


Fer el sopar.


Sopar i gaudir dels pastissos.


Bones nits


Infermeria


I a dormir....


Shhhht, Bona nit ! ! !


.....


dilluns, 16 de juliol del 2007

Diumenge, dia de sortida . . .



Em llevo i recordo el dia d'ahir...

Tinc ganes d'explicar-vos'el.


Desde la cuina s'escolta Roxanne de The Police, i jo, amb un te ben calent em planto davant la pantalla de l'ordinador disposada a escriure-hos aquestes linies.


_________________________________



Ahir, diumenge 15 de juliol, ens llevem i baixem a fer l'esmorzar....

Sona una musica animada, Els nens es desperten i comencen a baixar...


Esmorzen.


Esmorzem.


Comencen a fer els oficis menres el Padre Pablo els va preguntant si marxaran o no.


Si marxaran? a on?

Ei, avui es diumenge... i cada 15 dies tenen permis de sortida.

Poden anar a veure les seves families (aquells que viuen aprop), els altres es queden al centre.
Realment es una mica trist per nosaltres, pero per ells es un dia d'alegria, de llibertat.

N'hi ha 30 que es queden, nomes ha marxar la meitat... TANT POCS???
si, alguns es queden perque hi som la Marisol i jo... altres per no fer res...


Dinem.

Fan oficis.

I... SORPRESA !!!


Decidim anar a donar una volta per Lima amb els xavals... que ells ens facin de guia.
L'Isailles al capdavant, porta el mando, acompanyat del Angel i el Brian ... els altres nois que ens acompanyen porten poc temps a la casa i tampoc s'ho coneixen massa...


Anem al centre...

1. Plaza de Armas

2. Palacio del gobierno

3. Plaza de la catedral

4. Parque de la Muralla

....

Comprem berenar

5. ???? (que era alla on vam anar despres?).... hi havia molta gent !!!

6. Parque de la exposicion (ens trobem al Dani amb una noia... MmMmMm... aquest xaval no hauria d'estar a la casa???...)

7. tornem a la casa.

Els crios ja comencen a estar cansats... QUIN POC AGUANTE !!!

pero ha estat una bona tarda... de somriures i diversio.



Sopem.

Ens quedem parlant i fent broma.


Bona nit.

Shhhhhhht....

....

diumenge, 15 de juliol del 2007

Dissabte... Neteja General !!!




Dissabte,


Els nois i noies es lleven una hora mes tard...

esmorzen i fan els oficis...

Ep! aquesta vegada es diferent... aquesta vegada faran neteja a fons, es dia de neteja general.


El Padre Pablo els explica com vol que netegin i els recorda les errades fetes anteriorment.


- Sobretodo limpiar bien todos los rinconcitos...


I esclar, es que alguns son uns vagos de mena !!!


Mentres s'hi posen, la Marisol i jo parlem amb l'Aneta ( la voluntaria polaca que esta amb nosatres), i ens comenta que avui es tot un espectacle veure els nanos netejar !!!


Baixem a veure-ho, i...


REALMENT ES UN ESPECTACLE !!!


7 nens amb escombres a la part de baix...

5 nens a cada pis...

1 nen a cada tros d'escala...

7 nens a la cuina...

7 mes al menjador...


Els altres estan a la part de fora rentant roba.



REALMENT, ES DISSABTE... DIA DE NETEJA GENERAL !!!


dimecres, 11 de juliol del 2007

Primeres Fotos . . .



Ei gent, per fi la Marisol i Cristina estan ubicades al seu projecte...

Ara si... sense mes problemes (o aixo esperem) hem comensat el nostre contacte amb els nanos de la casa d'acollida.


En primer lloc dir-vos que el ritme que porta aquesta gent es increible, s'aixeca a les 5 del mati per comensar a fer l'esmorzar i se'n van a dormir entre 23:00 i 24:00h ... els educadors d'aqui i una voluntaria Polaca que hi ha (voluntariat de llarga durada) estan mes morts que vius... i el cansament s'apodera d'ells...


En segon lloc dir-vos que ahir simplement ens van ensenyar les instal.lacions i una mica el procediment... vam seguir la visita fins tenir el primer contacte amb els nanos a l'hora de dinar...Eren forsa distants... fins que a l'hora de sopar ja van fer la presentacio oficial i ens van acribillar a preguntes.


PUNT IMPORTANT: la presentacio que la va fer el Padre de la casa, va ser molt guapa... va fer una mena de xerrada sobre el voluntariat, on animava als crios a participar-hi, ja que estan comensant a moure aquest moviment entre varies cases salesianes de Peru.


Despres de tot aixo vam anar a passejar una mica per Lima i a fer 4 compres ... i finalment a dormir...Avui hem intentat aixecar-nos a les 5 del mati, com ells... i SIIII ho hem aconseguit.. amb cares de son i mig per terra,hem baixat a bullir l'aigua per l'esmorzar... despres hem esmorzat nosaltres i hem descansat una mica... (els xavals al mati estan a classe i es pot estar forsa tranquil, tot i que hi ha feina, tambe)...


A l'hora de dinar hem baixat a servir i ajudar a la cuina (aprofitant fer les primeres fotos, com podeu veure) i despres hem anat amb tota la comunitat a dinar...


A la tarda hem comensat a fer el refors escolar... la Marisol a l'aula gran i la Cristina amb un nen que ha arribat nou d'un centre de desintoxicacio de drogues (esnifava Cola i prenia coca).


Tot molt be.


Despres hem tingut una reunio amb tot l'equip educatiu de la casa d'acollida on se li ha demanat a la Cristina que es quedes tot un any a fer classes de musica als nanos (tenen un nivell molt simple).Pero com de moment no em s'hi quedara, doncs li han demanat que ho faci durant aquests 2 mesos, i aixi sera.


Pero tot es pensar-s'ho, no?


Tambe cal dir que la Marisol ja ha fet les primeres cures com a Infermera i ha donat pastilles a tort i a dret per mal de coll, mal de cap, grip... de tot una mica !!!I res.. aixo es una mica el resum del que esta passant al voluntariat de Lima.


Molts records desde la gran capital, on ha sortit 3 vegades el sol desde que hi som!!!



Marisol i Cristina.


P.D: Perdoneu per les faltes d'ortografica pero tenim el teclat totalment desconfigurat.

P.D1: A la foto: La cuinera, jo i un dels interns.

dimarts, 10 de juliol del 2007

Bé,
finalment la Marisol i jo ja estem del tot ubicades al projecte on cooperarem.

En primer lloc dir-vos que no explicaré massa cosa, ja que ara per ara no entenc res de res (tampoc tinc ganes dentendre-ho)... però hem acabat al primer projecte on haviem d'anar.

A la casa d'acollida de Breña, amb els nens del carrer.

Avui tenim el primer contacte amb els nanos així que ja aniré explicant com va tot.

De moment la cosa pinta bastant be.

Seguiré informant !!!

diumenge, 8 de juliol del 2007




Ep gent,

com anem?


Per aquí a Lima les coses van be...

Ahi vaig estar tot el dia voltant per la capital amb la Isa, el Marcos, el Santi i la Su (dos madrilenys, una porto riqueña i un de Venzuela).


Vam anar a dinar a un dels millors restaurants de marisc de Lima (no us penseu que era massa car, vam menjar per 3 euros uns plats que deu ni do) i després vam anar cap al puente de los suspiros...


És un pont on les parelletes es declaren i on es donen el primer petó...

La veritat és que no es massa bonic el lloc... peró bé...


i finalment ens vam apropar a un mirador que hi ha allà aprop (d'on és la foto) . . .

Va ser encantador !!!


Entre el solet que fèia (si si, fèia sol i no el vaig haver de pintar pas de groc !!!) i la musiqueta d'aquells crios . . . Un moment màgic . . .


. . . . . . . . . . .


Avui tinc el dia lliure...

res a fer...

panxing...

MmMmM...


De tant en tant va be...

I més amb el fred que està fent avui...


Per altra banda també s'ha de dir que avui tothom està enganxat a la tele, per veure la final de futbol... si guanya Perú (que espero que si) la cosa es liarà molt, i tinc ganes de veure com ho celebren...


i bé em sembla que no em deixo res més...

A la nit aniré a rebre al Joan Camps i a la Marisol, que arriben avui ... i a fer nones per demà estar en forma.


divendres, 6 de juliol del 2007

Situació Actual



Bé,
Doncs com ja heu vist al post que he penjat anteriorment, aquest és el meu primer projecte a Perú...

A la Casita Don Bosco de Rímac (un barri de Lima).
Tracta d'una casa d'acollida per nanos del carrer.
Actualment hi han 12 xavals en aquest centre que es queden a dormir.
Ahir hi vaig tenir el primer contacte i realment son maquíssims...
Ja ens vam fer amics (anàva acompanyada del Jordi) amb el Tontón (Alex) i l'Emiliano (altramentdit Zapata)... també de dos noies que es va intentar lligar el Jordi dint-lis que es maquillava de nit i que en volia aprendre (hi fan classes de "cosmetología")...

Per altra banda dir-vos que segurament aquí només hi estaré a les tardes, ja que als matins intentarem anar a "Los Camilos" un centre (també de Lima) on hi han nois i noies malalts de Sida i amb problemes de drogodependències.

Les nits encara no està clar on les passarem, de moment a Inspectoria... i mentrestant ens busquen una casa particular, amb una familia.

Encara ho he de parlar amb el Padre Jesús, però així que sàpiga alguna cosa us ho faré saber.


P.D: Noticia d'última hora...
Avui celebren el dia del professor, i aprofitant-lo comencen (a Lima) una vaga indefinida del professorat.
Es queixen de que se'ls hi facin unes probes de nivell entre altres coses.
La cosa sembla que es pot liar bastant... us mantindré informats si la cosa canvia.

1r Projecte: RÍMAC ! ! !

Dirección: Jr. Madera 401 – Rímac (Lima 25)


Historia

La obra pionera de los salesianos en el Perú fue justamente esta: el Rímac. Este Oratorio Festivo fue inaugurado el día 8 de diciembre de 1891, cuando se cumplían 50 años de la iniciativa pastoral de San Juan Bosco en la sacristía de la iglesia San Francisco de Asís de Turín.
Junto con los salesianos se instalaron las Hijas de María Auxiliadora en el populoso barrio rimense de San Lázaro (hoy distrito del Rímac), cerca del conocido Paseo de Aguas y la tradicional Alamedad de los Descalzos.

El Director que encabezó la fundación fue el P. Riccardi quien continuamente mantenía informados a sus Superiores sobre las humildes y pobres condiciones en que empezaban a trabajar con los pequeños del barrio bajopontino. Fue la Beneficencia quien otorgó el local para el funcionamiento del Oratorio Festivo. Se prestaba exactamente para ello: salones para capilla y clases, patio, huerta, etc.

Además del P. Director que dirigía la obra y era capellán de las Hijas de María Auxiliadora, conformaban la comunidad el P. Carlos Pane, el P. Guido Terzuolo y el Coadjutor Juan Sciolli.
Este Oratorio resultó la gran novedad. Llegó a ser el centro recreativo para la chiquillada del barrio rimense y también de Lima, porque pronto la noticia corrió de boca en boca y era de ver el entusiasmo con que empezaron a acudir los niños y también los jóvenes durante los días festivos. Quedaban encantados por la afabilidad y el espíritu campechano con el que los salesianos recibían a los chicos y se entretenían con ellos.

No se hizo esperar tampoco la generosidad y magnanimidad de los cooperadores; pues gracias a sus dádivas se logró implementar los carruseles, pasovolantes, barras, etc.

Los oratorianos, en sus hogares, hablaban con respeto y veneración de sus nuevos maestros. Poco a poco fue creciendo la concurrencia de los chicos, y de uno de esos asiduos y entusiastas será el primer sacerdote y obispo salesiano, el siervo de Dios Mons. Octavio Ortiz Arrieta.

Actualmente la obra cuenta con un sinfín de actividades en beneficios de los jóvenes del Rimac. Un CEO que alberga centenares de chicos. Una casa albergue con 20 muchachos. Un oratorio que alberga semanalmente a cientos de jóvenes, chicos y chicas que llegan para recibir un mensaje de Don Bosco.

dimecres, 4 de juliol del 2007

Ja Hem Arribat ! ! !



Iepa !!!
Els 3 mosqueteros (Mary, Toni i Cristina) ja hem arribat per terres Peruanes.


Després d'un petit ensurt a París (vam fer la marató de 200 metres llisos per arribar a agafar el segon vol) i que ens diguèssin que no tenien temps de canviar l'equipatge d'avió, vam arribar a Caracas, on estàvem a 31 graus, amb una humitat brutal i unes cues que PA' QUE!!!! . . .
(petit apunt: és increïble la barra que arriben a tenir els italians a l'hora de colar-se perque fan tard a l'avió i encara tenen son capaços d'encarar-se amb la vigilància de l'aeroport perquè els hi fan pasar el cotxet del nen petit per la cinta de control... També hem de preguntar-vos que: qui és capaç de portar mitja vaixella (coberts) a un aeroport?...)



Be, amb tot això la Mary anàva fent amics i el Toni anàva escurant tots els plats que li passàven per davant.


Per finalitzar el viatge, arribem a Lima i la maleta de la Mary no surt... apa, una hora per fer la reclamació i el taxista que ens esperàva fora nerviòs trucant a inspectoria.


A les 22:00 (aproximadament) vam arribar a inspectoria, on ens va rebre molt cordialment (i per si el Toni no n'havia tingut prou) ens van oferir un pollastre a l'ast, amanida i fruita.


Doncs bé, just abans d'anar a dormir a la Mary i al Toni els hi van donar l'informació del vol (Lima - Cusco) i van trucar al Pare Cayetano per assegurar-se que els aniria a buscar i... Sorpresa !!! el Pare Cayetano no estava a Cusco ni a Lares... així doncs els rebrà... Xa Xaaaan... (ja ens ho explicaràn ells)

I au, a dormir.


Avui a les 6:00 (HL) han agafat el seu vol cap a Cusco...

Jo de moment m'he quedat a Inspectoria, aquesta tarda en principi aniré cap al meu destí final.


Doncs apa, fins la pròxima . . .



Foto: Despedida a l'Aeroport del Prat (BCN)