Ahir alguns nanos de la casita van poder localitzar les seves families (per fi)...
Peró de cop de la boca d'un d'ells vam sentir:
- Ha muerto?...
La nostra cara va canviar.
El nen va baixar el cap i va penjar el telèfon.
Una abraçada.
Una llàgrima.
La seva àvia havia mort a la localitat de Pisco.
5 minuts...
A ell també se li ha mort un familiar.
I a ell...
A ell un amic.
A ell un altre...
els ànims baixen en picat.
_______________________________________________
Avui els que han pogut han marxat cap aquella zona per velar per les víctimes.
Els altres estan fent nateja.
Les ambulàncies no paren de sonar...
Policies...
Bombers...
Encara no tenim línia telefònica a la casita.
_______________________________________________
La casa del costat de la casita s'ha esfondrat.
Les institucions es mouen per recollir roba, mantes, aigua...això realment es un caos...o no?avegades tenim la sensació que tot va normal...segur?______________________________________________
Com a mínim avui hem tingut noticies directes del Pau, de Calca, Lares i aquests mons de Déu impossibles de localitzar.
una salutació.
3 comentaris:
Una abraçada Xna sobretot cuidate
i una abraçada ben forta a tots els peruans!!!aqui es van recollint ajudes.
de debo petonets
Xna esepero que x alla les coses vagin mes be, espero que aviat ens poguem tornar a veure i també espero que un cop hagi passat la noticia no ens oblidem de Perú i de la seva gent, aixo m´ha fet adonar que n´hem de fer mes cas dels desastres que pasen encara que siguin a la punta del mon!!
petons catalans
eeeeeeeeeeeiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!!
ânimsss!!!!!!!!!!!!!!!
Vinga amunt!!
pep.
Publica un comentari a l'entrada