Ei gent, per fi la Marisol i Cristina estan ubicades al seu projecte...
Ara si... sense mes problemes (o aixo esperem) hem comensat el nostre contacte amb els nanos de la casa d'acollida.
En primer lloc dir-vos que el ritme que porta aquesta gent es increible, s'aixeca a les 5 del mati per comensar a fer l'esmorzar i se'n van a dormir entre 23:00 i 24:00h ... els educadors d'aqui i una voluntaria Polaca que hi ha (voluntariat de llarga durada) estan mes morts que vius... i el cansament s'apodera d'ells...
En segon lloc dir-vos que ahir simplement ens van ensenyar les instal.lacions i una mica el procediment... vam seguir la visita fins tenir el primer contacte amb els nanos a l'hora de dinar...Eren forsa distants... fins que a l'hora de sopar ja van fer la presentacio oficial i ens van acribillar a preguntes.
PUNT IMPORTANT: la presentacio que la va fer el Padre de la casa, va ser molt guapa... va fer una mena de xerrada sobre el voluntariat, on animava als crios a participar-hi, ja que estan comensant a moure aquest moviment entre varies cases salesianes de Peru.
Despres de tot aixo vam anar a passejar una mica per Lima i a fer 4 compres ... i finalment a dormir...Avui hem intentat aixecar-nos a les 5 del mati, com ells... i SIIII ho hem aconseguit.. amb cares de son i mig per terra,hem baixat a bullir l'aigua per l'esmorzar... despres hem esmorzat nosaltres i hem descansat una mica... (els xavals al mati estan a classe i es pot estar forsa tranquil, tot i que hi ha feina, tambe)...
A l'hora de dinar hem baixat a servir i ajudar a la cuina (aprofitant fer les primeres fotos, com podeu veure) i despres hem anat amb tota la comunitat a dinar...
A la tarda hem comensat a fer el refors escolar... la Marisol a l'aula gran i la Cristina amb un nen que ha arribat nou d'un centre de desintoxicacio de drogues (esnifava Cola i prenia coca).
Tot molt be.
Despres hem tingut una reunio amb tot l'equip educatiu de la casa d'acollida on se li ha demanat a la Cristina que es quedes tot un any a fer classes de musica als nanos (tenen un nivell molt simple).Pero com de moment no em s'hi quedara, doncs li han demanat que ho faci durant aquests 2 mesos, i aixi sera.
Pero tot es pensar-s'ho, no?
Tambe cal dir que la Marisol ja ha fet les primeres cures com a Infermera i ha donat pastilles a tort i a dret per mal de coll, mal de cap, grip... de tot una mica !!!I res.. aixo es una mica el resum del que esta passant al voluntariat de Lima.
Molts records desde la gran capital, on ha sortit 3 vegades el sol desde que hi som!!!
Marisol i Cristina.
P.D: Perdoneu per les faltes d'ortografica pero tenim el teclat totalment desconfigurat.
P.D1: A la foto: La cuinera, jo i un dels interns.
4 comentaris:
Hola, com estàs? recuperada i amb forçes?. M'alegro que ja hagueu començat, son molt simpatiques les fotos. Conteu amb mi per al Machu Pichu,em sembla bé el dia, suposo que al Padre Cayetano li semblara be, això espero, perque tinc moltes ganes d'anar, a més, jo estare allà a prop, i no haure d'agafar avio.Precisament aquesta nit he parlat amb la meva tieta que hi va estar la setmana passada, li va encantar.A reveure, petons.
caaaaaaaaanyaaaaaaaa!!!
pep.
Ja veiem que et vas ambientant i entrant en el projecte, enhorabona.
Com passeu el cap de setmana?
Pel diari ja hem llegit això de la vaga de mestres. Ja t'enviarem l'article.
Una abraçada.
Hola Cris, ja veig que la cosa comença a rutllar i ja estàs de plè en la feina del dia a dia... Deu ser força fumut això d'acollir un nano enganxat a la coca i a la cola (escrit així sembla un joc de paraules, però no és l'intenció). Suposo que s'ha de tenir molta mà esquerra i has d'estar preparat per veure i viure situacions de tot tipus, deu ni dor...
Aquí a la costa brava, molta calor (massa!), però cap a les 8 de la tarda s'hi està molt bé a la fresca... Ja ens aniras explicant les teves experiències, ja tens un dia pensat pel matchu pitchu? Salut!!
Publica un comentari a l'entrada